Per què un grup aparentment convencional decideix batejar-se amb un nom com Bizarre? Probablement perquè sota la seva pell sedosa alberguen inquietuds artístiques d'allò més singulars. Encaixen en el concepte radio-fórmula, no obstant això, sonen diferents a qualsevol altra cosa que un pugui sintonitzar. En castellà, la paraula bizarro és sinònim de valent. En canvi en anglès, bizarre significa rar, estrany, capritxós fins i tot.

Bizarre, el grup, són una atrevida anomalia en l'actual pop espanyol. Són en definitiva, una delícia. No hi ha res més difícil que moure't per paràmetres mil vegades usats sense detriment de la teva personalitat. Bizarre la tenen. Componen melodies diàfanes que confluïxen en les seves veus. Meri i Javier canten com si estiguessin en pols oposats. Ella al nord i ell al sud. O al revés, però quan s'ajunten es barregen com l'aigua en fondre's el gel. Com si mai més es poguessin ja separar.

Els seus cinc components porten des de 1999 intercanviant idees musicals, encara que la formació actual qualla en el 2003. A Blanes, localitat on comença (o acaba, segons es miri) la Costa Brava. Llavors cantaven en anglès, amb la voluntat d'unir la música alternativa amb la més comercial.

La bona acollida en un concurs del canal SolMúsica els permet enregistrar una maqueta de luxe sota la producció de Paco Loco. L'any següent guanyen el premi a la Millor Banda en el Concurs de Música de Badalona 2004, actúen en el Roadhouse londinenc i obtenen el primer premi en el concurs de maquetes de Els 40 Principals de Girona.

Javier, el principal compositor del grup, afirma que Bizarre és com un grup de techno però amb guitarres, baix i bateria. Però no un aliatge sonor (com els seus adorats Depeche Mode). En tot cas, un fluid transvasament. Cançons com Sé, Nada, Si me rozas, Difícil de entender, No puedes pedir o qualsevol de les dotze que componen aquest primer disc homònim (i produït a Barcelona per Micky Forteza), transcorren entre la sòlida arquitectura de grups com Coldplay, U2 o Keane i el so més intimista que en els vuitanta van encunyar Prefab Sprout i Deacon Blue.

Dada curiosa: excepte Meri, estudianta de disseny gràfic i als seus 21 anys la més jove del grup, tots els membres de Bizarre van cursar carreres estrictament científiques. Jordi és enginyer, Àlex matemàtic, Alfonso delineant i Javier físic, últimament embarcat en treballs d'investigació en el camp de la intel·ligència artificial. Aspira a crear xarxes neurals capaces de generar melodies pròpies.Al cap i a la fi, com sap qualsevol persona amb coneixements musicals, l'harmonia se sustenta sobre una base numèrica. Mentre el futur es fa esperar, el present no podria ser més esperançador. Amb Bizarre, ha aconseguit ajustar a la perfecció òrgans vitals. Cervell i cor.

Luis Troquel